Descripción
Euridice, és un encàrrec de la Unió Musical l’Aurora de Sella al compositor Daniel Iborra, on s’explica el mite d’Orfeu i Eurídice des del punt de vista del personatge femení d’esta tragèdia clàssica grega.
L’obra ret homenatge a l’òpera més antiga conservada, Euridice, de Iacopo Peri (1600), així com també a l’Orfeo, favola in musica de Claudio Monteverdi (1607), i Orfeo ed Euridice de Cristoph Willibald Gluck (1762), les cèlebres obres que consagraren el mite dels dols amants.
L’obra presenta un passatge per a ser interpretat per veu femenina i arpa (o, en el seu defecte, lira), en què s’aprofitarà el lament de la nimfa Daphne que Peri inclogué després de la mort d’Eurídice per la picadura d’una serp mentre fugia descalça de l’acossador Aristeu.
La música que acompanyarà dit text rememora l’inici de l’òpera de Peri, mitjançant l’harmonia negativa d’Ernst Lévy (1895-1981), un espill a través del cercle de quintes, al qual s’adaptarà el leit motiv generador de l’obra actual, una interpretació amb nomenclatura anglosaxona del nom d’Eurídice: E-U-RI-D-I-C-E = mi, ut/do’, si, re’ si, do’, mi’.
La fanfàrria de metalls que dona inici a l’obra és una reminiscència del celebèrrim Orfeo de Monteverdi, i hi apareix un guiny a Gluck entre els compassos 218 a 220, on l’arpa reflectirà les notes que Orfeu toca abans d’entrar a l’Inframon en l’òpera amb què el compositor alemany assentà les bases del nou gènere.
En l’Euridice d’Iborra es tracta amb especial atenció la figura de l’arpa, tenint en compte que és un homenatge al mite d’Orfeu qui, amb la seua lira de nou cordes, havia sigut beneït per les muses. Així i tot, l’obra es pot interpretar substituint l’arpa per una lira (glockenspiel).
Es faran servir elements de música aleatòria i la veu humana per a donar realisme als passatges més tràgics, esdevenint una obra exigent per a banda simfònica, podent-la considerar per les seues dificultats tècniques, de grau 4.
En l’obra es descriuen els següents passatges del mite:
- Pròleg
- Eurídice
- Orfeu
- El casament
- Aristeu i la serp
- L’Inframon
- Caronte
- Rèquiem per Eurídice
- Fugida de l’Inframon
- La segona mort
- Ressurrecció
