Esta senzilla peça per a saxo alt i piano està feta des del cor, durant una malaltia passatgera però dura que ha patit el meu fill Pau durant els dies de Nadal. Veure’l incapaç d’obrir els ulls un dia i un altre era tan frustrant que, sense cap tipus de pensament racional, vaig escriure les notes que m’eixien de dins. A bolígraf, a més, per a no poder esborrar-ne cap!
El motiu musical que fila tota l’obra és pràcticament idèntic al del pasdoble que vaig dedicar al meu iaio, «Pellín, el Malo», supose que perquè amb eixes notes entenc jo l’estima per la família, tot i que no he sigut conscient durant el procés de creació.
Ara, només desitge que Pau aprenga a tocar el saxo el més prompte possible per a poder gaudir de l’obra amb ell, celebrant la vida i la salut, amb l’alegria i el bon humor que sempre ha tingut i espere que conserve sempre.