https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/98812
Fa més de 20 anys tornava a finals d’estiu cap a casa conduint per una carretera de muntanya quan, allà lluny, exactament al cim més alt que es veia a ponent (la Font Roja, a la vora d’Alcoi) hi havia una llum que semblava coronar-lo, com un diamant al cel.
Aquell estiu havíem vist la caiguda d’un globus sonda i, tenint en compte que el Sol ja no estava però no era de nit encara, estava convençut que es tractava d’algun objecte meteorològic i vaig deturar el cotxe a la vora de la carretera per gaudir d’aquell inusual espectacle.
Sorprés, vaig comprovar com allò no es movia. Era un astre? Però si encara no era fosc!
Uns anys més tard, el 2013, es va publicar un article (de César Esteban i José Luis Escacena) on es mencionava l’existència d’alguns temples tartèssics i un iber orientats cap a punts especials del planeta Venus. Podria haver sigut allò el que jo havia vist? Enfront de la Font Roja es troba el jaciment iber de La Serreta, llavors, podria trobar-se allí una altra alineació a Venus?
Paral·lelament, vaig recordar una estranya i agosarada hipòtesi que mon pare ens feia quan érem xiquets, i és que el topònim de Mas d’Is, a la falda meridional de La Serreta, segons ells, havia de provindre de la deessa Isis, puix eixa era la Deessa Mare que s’havia trobat a La Serreta.
Isis, com sabem, és la deessa egípcia els atributs de la qual s’associen al planeta Venus, com l’Ishtar babilònica o la sumèria Inanna. Podria una deessa egípcia haver donat lloc a un nom de divinitat ibera?
I així, d’esta manera tan casual, va començar el meu estudi al voltant del planeta Venus i l’arqueoastronomia ibera en general.
El conegut com a Plom de La Serreta (el Plom I) començava amb la paraula IUNSTIR. Els primers iberistes que vaig llegir, en una època on el saber s’emmagatzemava sobretot en arxius i biblioteques, defenien que Iunstir era una divinitat.
Deixant de banda la improbable deessa Isis que res tenia a veure amb el món iber… Tenia lògica la seqüència IUNSTIR > IUSTIR > ISTIR > IS?
Així va començar una investigació de dificultat extrema, on la lingüística, la iconografia i l’astronomia havien de conjuntar-se per tal de traure alguna conclusió clara.
Milers de quilòmetres en cotxe, nits al ras, rodes punxades, rescats en muntanya, expedicions a l’altra banda del Mediterrani, centenars de lectures, estudis i preguntes per a arribar a una conclusió que, per arriscada, vaig guardar en un calaix durant uns anys.
Amb el pas del temps i, encoratjat per persones a les que admire molt i a qui dec molt del poquet que sé, s’ha donat a conèixer este treball que, sense dubte, és arriscat i pot veure’s rectificat amb l’aparició de noves troballes.
Però, certament, per més i més punts de vista que plantege, per més debats interns quasi diaris que li dedique i tenint en compte la indiscutible associació astronòmica de la Deessa Mare ibera amb un astre, el meu parèixer és que la solució a l’enigma radica en Iunstir, com a divinitat astronòmica associada al planeta Venus i com a parella divina de Neitin, el déu solar al que els accitans feien parella d’Isis segons Macrobi.
D’alguna manera es tanca el cercle. Pot ser mon pare tenia raó i Isis i la Deessa Mare ibera podrien estar ben connectades!
Encara queden moltes incògnites que descobrir, i això és el millor d’este estudi. Si es desmenteix que Iunstir siga la divinitat, estarà bé. Espere amb ganes la solució a l’enigma.
Però, a dia de hui, i com s’explica a l’article, del qual ja s’han fet ressó a Egipte, Grècia, Portugal i Canadà, la millor hipòtesi que conjuga astronomia, iconografia i lingüística és, al meu parèixer, l’opció d’Iunstir.
